dimecres, 18 de febrer del 2015
dimecres, 19 de novembre del 2014
Darània
Disseny i Il·lustracions del meu nou projecte de cançó d'autor: Darània, "Les cançons de gener".
Tornarem
a ser infants
Tornarem a ser infants
en un dia impensat.
Volarà el dolç ocell
cap al cel de tants blaus.
Tornarem a la llet
i als llargs dies de fred,
a la sopa bullent.
Per dormir, un llum encès.
Tornarem relliscant,
amb un últim alè,
tant si vols com si no,
amb la sínia del temps.
Tornarem a cantar
les primeres cançons
i sabrem “tot allò...”,
com uns nens endevins.
Tornarem a aquell sac,
ai!, de l’home dolent,
a la bruixa del tren,
a Sant Jordi i al drac.
Tornarem al Nadal,
a la nit dels tres reis,
deixant aigua als camells
i crostons de pa sec.
Tornarem a l’estiu,
a la sorra entre els dits,
a la mar i als gelats
i als peixets de colors.
Tornarem a ser infants
per tornar a començar,
per comprendre els petons
i l’antic plor del món.
Tornarem sense por,
quan ja tot sigui fosc,
per sentir el primer mot
i cantar molt més clar.
Tornarem per Tots Sants,
espelmetes als morts,
com un últim recurs
per poder ser millors.
Tornarem com sement
ben ingràvidament,
com un llum a ponent,
com remor d’un bell vers.
Tornarem a cantar
la gran festa del món,
ho farem a pulmó
perquè ho senti tothom.
Refilant innocents
en rotllana gegant,
tant els vius com els morts
tornarem a ser infants.
Daniel Sesé
Joan Isaac, cançons d'amor i anarquia.
Disseny pel digipack de Joan Isaac, Cançons d'amor i anarquia. Picap
dijous, 31 d’octubre del 2013
I beg your pardon. Salvador Espriu
Disseny i Il·lustració pel single "I beg your Pardon". Salvador Espriu dels Blaumut
dimecres, 17 de juliol del 2013
dilluns, 27 de maig del 2013
dijous, 7 de març del 2013
Planetari. Llibre CD en preparació
Algunes imatges del proper llibre Planetari.Cançó de Joan Isaac. La versió castellana cantada per Pedro Guerra.
PLANETARI
A la cara oculta de la Lluna hi ha una estranya resplendor,
sembla que per fi la lluna es casa amb un príncep d’Orió.
A la vall de la tranquil·litat
una casa oberta per tothom.
A la cara oculta de la Lluna hi ha una estranya resplendor...
A la cara oculta de la Lluna hi ha arribat l’Óssa Major,
duu a les mans un ram de roses blaves i maragdes de colors.
Mart para la taula complaent
Venus salta per damunt del Sol,
porta sota el braç, fruites, ametlles i estovalles de cotó.
A la cara oculta de la Lluna hi ha una estranya resplendor,
Neptú duu petxines blanques, mel, fruits de la mar i salabror.
De Saturn arriben els anells
fets de llàgrimes de Sant Llorenç,
vi d’Urà, pa de Mercuri i maduixes dolces de Plutó.
De bracet de les aurores, Júpiter tot ho omple de claror,
serpentines blanques, ball de festa, i herbes de bones olors.
Del planeta blau no hi ha ningú
diuen que navega cap enlloc,
al banquet de les estrelles avui no hi ha lloc per la tristor.
PLANETARIO
En la cara oculta de la luna hay un extraño resplandor,
hoy la Luna por fin se nos casa con un píncipe de Orión.
En el valle de la calma hay
una casa abierta para entrar.
En la cara oculta de la luna hay un extraño resplandor...
En la cara oculta de la luna ya llega la Osa Mayor,
trae muchas rosas y esmeraldas tan azules como el mar
Marte, camarero muy galán,
Venus salta más allá del Sol,
va dejando dulces frutos, almendrucos y manteles de algodón.
En la cara oculta de la luna hay un extraño resplandor,
Neptuno con caracolas, gambas, y la brisa de la mar
Buen Saturno, anillos nos traerá
de San Lorenzo su dulce llorar,
De Urano y de Mercurio pan y vino y fresones de Plutón.
Agarradito a las auroras, Júpiter nos llena de luz
serpentinas, grandes bailes, fiesta, dulces hierbas, buen olor.
Nadie viene del planeta azul
como barco a la deriva va,
en las nupcias de la luna la tristeza hoy ya no vendrá.
dimecres, 12 de desembre del 2012
dimecres, 24 d’octubre del 2012
La medida de las cosas. Sílvia Puig
Disseny i maquetació del llibre "LA medida de las cosas" per a Edicions de l'Escola Massana
dimecres, 5 de setembre del 2012
dimarts, 12 de juny del 2012
divendres, 8 de juny del 2012
dimarts, 20 de desembre del 2011
dimarts, 29 de novembre del 2011
Ilustrísimo Sr. Cohen
Story of Isaac
The door it opened slowly,
my father he came in,
I was nine years old.
And he stood so tall above me,
his blue eyes they were shining
and his voice was very cold.
He said, "I've had a vision
and you know I'm strong and holy,
I must do what I've been told."
So he started up the mountain,
I was running, he was walking,
and his axe was made of gold.
Well, the trees they got much smaller,
the lake a lady's mirror,
we stopped to drink some wine.
Then he threw the bottle over.
Broke a minute later
and he put his hand on mine.
Thought I saw an eagle
but it might have been a vulture,
I never could decide.
Then my father built an altar,
he looked once behind his shoulder,
he knew I would not hide.
You who build these altars now
to sacrifice these children,
you must not do it anymore.
A scheme is not a vision
and you never have been tempted
by a demon or a god.
You who stand above them now,
your hatchets blunt and bloody,
you were not there before,
when I lay upon a mountain
and my father's hand was trembling
with the beauty of the word.
And if you call me brother now,
forgive me if I inquire,
"Just according to whose plan?"
When it all comes down to dust
I will kill you if I must,
I will help you if I can.
When it all comes down to dust
I will help you if I must,
I will kill you if I can.
And mercy on our uniform,
man of peace or man of war,
the peacock spreads his fan.
Leonard Cohen
Ilustrísimo Sr. Cohen
Darkness
I caught the darkness baby,
Drinking from your cup,
I caught the darkness baby,
from your little ruby cup.
I said is this contagious?
You said ‘just drink it up’
I’ve got no future,
I know my days are few
The present’s not that pleasant
just a lot of things to do
I thought the past would last me
but the darkness got there too
I should have seen it coming
it was right behind your eyes
you were young and it was summer
ahhh-I had to take a dive
yeah winning you was easy
but the darkness was the prize
I don’t use no cigerette
and I can’t taste the alcohol
I ain’t had much loving yet
ah but that’s always been your call
ever since the darkness
doesn’t make much sense to me at all
I used to love the rainbow
And I used to love the view
I loved the early morning
and I pretended it was new
but I caught the darkness baby
and I got it worse than you
caught the darkness
drinking from your cup
I caught the darkness
drinking from your cup
I said is this contagious?
you said ‘just drink it up’
Leonard Cohen
Ilustrísimo Sr. Cohen
Suzanne
Suzanne takes you down to her place near the river
You can hear the boats go by
You can spend the night beside her
And you know that she's half crazy
But that's why you want to be there
And she feeds you tea and oranges
That come all the way from China
And just when you mean to tell her
That you have no love to give her
Then she gets you on her wavelength
And she lets the river answer
That you've always been her lover
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that she will trust you
For you've touched her perfect body with your mind.
And Jesus was a sailor
When he walked upon the water
And he spent a long time watching
From his lonely wooden tower
And when he knew for certain
Only drowning men could see him
He said "All men will be sailors then
Until the sea shall free them"
But he himself was broken
Long before the sky would open
Forsaken, almost human
He sank beneath your wisdom like a stone
And you want to travel with him
And you want to travel blind
And you think maybe you'll trust him
For he's touched your perfect body with his mind.
Now Suzanne takes your hand
And she leads you to the river
She is wearing rags and feathers
From Salvation Army counters
And the sun pours down like honey
On our lady of the harbour
And she shows you where to look
Among the garbage and the flowers
There are heroes in the seaweed
There are children in the morning
They are leaning out for love
And they will lean that way forever
While Suzanne holds the mirror
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that you can trust her
For she's touched your perfect body with her mind.
Leonard Cohen
dijous, 29 de setembre del 2011
Nou Disc. Túrnez & Sesé. Vestigis. Canten Sergi Jover
Vam conèixer Sergi Jover a l’Ateneu Barcelonès; ens va contractar per fer el concert d’aniversari d’Els fruits saborosos de Carner. D’això fa ja uns cinc anys; nosaltres acabàvem d’enregistrar el nostre tercer disc, Sol blanc, i ja pensàvem en el nostre proper treball... No sabem com ens vam seduir mútuament, però el cert és que al cap d’uns dies li proposàvem de fer una integral de la seva obra, i ell, també en pocs dies, ens va portar una bossa amb els seus llibres, plena de material inèdit: diferents versions d’alguns poemes, poemes no acabats i material per acabar i refer. Així va començar una nova manera de treballar per a nosaltres, un contacte intens amb el poeta, una elaboració musical simultaniejada amb l’escriptura del vers. Quan naixia una cançó, ell era el primer a escoltar-la i suggeria, indicava i ens oferia pistes del que era amagat en els versos; ens ajudava a realitzar, més afinadament, aquest misteriós maridatge entre el so i la paraula.
D’en Sergi també podríem dir que és músic. N’ha escoltat molta, de música, i molta cançó. És una d’aquelles persones que s’emociona amb l’art i la vida. Jover és un poeta de l’experiència, i de les petiteses dels humans fa esmolades reflexions. Ens ha ensenyat moltes coses i ens ha ofert la seva amistat, immensament generosa.
Les cançons de Vestigis van quedar en un calaix durant massa temps. Abans va sortir el nostre disc Romanços i estampes del 21, motivat pel primer premi que ens va atorgar la fira Mediterrània de Manresa.
En Sergi ens deia que el disc Vestigis no l’acabaríem ni apareixeria mai. No sabem si ho va dir com a profecia o com a maledicció, però es va equivocar tant en una cosa com en l’altra. Sergi, aquí tens el teu disc!
Per a l’enregistrament de Vestigis han vingut i retornat bons amics que han format part de T&S en diferents etapes. Jesús Vidal, que va ser dels primers amb en Sesé i en Túrnez, ha tocat la bandúrria i ha arranjat “Nina” amb la seva fina sensibilitat. En Josep Mª Ribelles, que era del grup en l’època de Romanços i estampes del XXI, ha tocat l’arpa celta, sempre evocadora, en “Simultanis”, i la Meritxell Puig, membre del quartet Quadrifonia, que va col·laborar en el nostre disc L’arbre de l’esperança, ha arranjat “Balada de l’aiguat” i ens hi ha deixat el seu piano minimalista i exuberant alhora. En Lluís Molas, que toca les percussions des de fa temps amb nosaltres, s’ha incorporat com a membre estable del grup.
Hem enregistrat el disc a l’estudi de Jordi Batiste, artista estimat i admirat des de fa tants anys. Ens ha fet el bonic regal de la seva veu a “Sentinella”. Li agraïm de tot cor la seva creativitat, paciència, bonhomia i ajut en la producció del disc.
Per primer cop, la producció artística també ha anat a càrrec de dos membres del grup, la Laia Rius i en Jordi Ruiz, companys de viatge des dels inicis del projecte. En Xavi Túrnez, ara, s’ha estrenat com a guitarrista.
Us oferim aquest darrer treball. Ara només queda, si voleu, que feu vostres les cançons..
Túrnez & Sesé.
dilluns, 18 de juliol del 2011
dilluns, 30 de maig del 2011
divendres, 27 de maig del 2011
dimarts, 21 de desembre del 2010
dilluns, 27 de setembre del 2010
dimarts, 29 de juny del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)