dimarts, 21 de desembre del 2010
dilluns, 27 de setembre del 2010
dimarts, 29 de juny del 2010
dilluns, 3 de maig del 2010
Exposició de Sesé
El diumenge 9 de maig a les 12 del matí inauguració de l'exposició d'il·lustracions al Marquet de les Roques.
L'Arnal Ballester ha fet aquest text de presentació.
Sesé és il·lustrador. Sesé és músic. Sesé és fotògraf. Sesé és pedagog. Però és més exacte dir que Sesé és Sesé, que no és qualsevol cosa. La primera vegada que vaig veure dibuixos seus, i d’això ja en fa una pila d’anys, vaig pensar en algú capaç de concentrar la màxima tensió en un minúscul punt de la superfície del paper. Com un forat negre, que conté l’energia d’un petit univers en un segment molt petit de l’Univers.
Si algú l’ha vist tocar, s’adona que en l’espai que ocupa la seva cadira – i de la qual a penes s’alça - s’hi produeix més moviment que en tot l’escenari sencer, i se n’irradia més passió que des de tot l’estol de músics magnífics que l’acompanya. Doncs il·lustrant i dibuixant és igual.
Sesé crea un espai limitat per una construcció mil·limètrica; per una composició d’ordre impecable; per un color tan compensat que una petita variació tonal produïria una catàstrofe cromàtica. Tot plegat, ho ensambla amb la ferma voluntat de que cada traç expliqui quelcom.
En definitiva, crea un espai reduït però que en realitat és un camuflatge de l’exhuberància, del plaer de viure, de la ironia, de la ingenuitat… i a voltes de la por. Pareu compte, perquè un pot gaudir de l’orfebreria gràfica de Sesé, però ha d’estar preparat per què Sesé li salti a la gola en qualsevol moment.
Arnal Ballester
diumenge, 25 d’abril del 2010
dimecres, 7 d’abril del 2010
dimecres, 3 de març del 2010
dilluns, 1 de març del 2010
Túrnez & Sesé al Festival Mahalta.
Túrnez & Sesé al Festival Mahalta de Lleida. Café de de l'Escorxador a les 21.30h. 2 de Març. Homenatge a Màrius Torres en el centenari del seu naixement.
dilluns, 15 de febrer del 2010
dimarts, 12 de gener del 2010
El cura y su penitencia. Crimen y Castigo en los romances de ciego
EL CURA Y SU PENITENCIA
Un cura que dice misa / en la iglesia del pastor,
se enamoró de una niña / desde que la bautizó.
Mientras sus padres vivieron / no la pudo lograr, no;
desque sus padres murieron, / huerfanita se quedó.
Pasó por allí el mal cura / pasó por allí el traidor:
-Vente conmigo, Pepita; / Pepita, del corazón.
La ha agarrado de la mano, / a su casa la llevó
La puso la mano al pecho, / y el cuerpo muerto quedó.
-Vecinos, los mis vecinos, / si teneis buen corazón
sacadme de aqui esta niña / donde no la vea Dios.
A la mañana siguiente / a decir misa marchó
Y al tiempo de alzar el cáliz, / del cielo bajó una voz:
-Detente, traidor, detente; / detente, padre traidor,
que no puedes decir misa / ni consagrar al Señor.
A la mañana siguiente / para Roma se marchó
A que le confiese el papa / y le heche la absolución.
Que le arrastres cuatro potros / desde Roma hasta Aragón
Esa es poca penitenca / más grande la quiero yo
Que te suban a una torre / y te pongan por reloj
Esa es poca penitenca / más grande la quiero yo
Que te metan en un horno / hasta que te hagas carbón
Como era una niña santa / esa me merezco yo.
dilluns, 11 de gener del 2010
Utopies quotidianes
Manifest Utopies quotidianes La interpretació del món ha estat sempre complicada i els humans s’han esforçat en tot temps per comprendre’l i ordenar-lo mentalment i físicament. Avui, noves variables han incrementat de manera considerable aquesta dificultat. En direm tres: la globalització, la velocitat, i l’ocultació o la disfressa de consignes autoritàries; les paraules verticals. Ja veuen que retallem el nostre discurs al primer món i que, probablement, un dels grans problemes de les nostres societats són les solucions que oferim a la resta dels habitants del planeta. Deuen haver vist, sens dubte, que el grau de contingut polític de les variables ha augmentat entre la primera i la tercera.
Un seguit d’homes i dones, socis i sòcies de l’Ateneu Barcelonès, amb la col·laboració d’associacions i grups de la societat civil, estem convençuts que aquest és un període de transformació global en tots els àmbits. Es fa palesa una de les condicions indiscutibles en qualsevol època de transformació: l’angoixa generada per la por al futur i, en conseqüència, la por per la pèrdua del que considerem nostre. Els proposem uns diàlegs per a dir-nos-ho i parlar-ne plegats. Hem de repensar, entre tots, allò que crèiem ja après per sempre.
Aquests diàlegs no poden ser, de cap manera, una tempesta d‘idees, ni pretenen trobar, d’una manera ingènua, solucions definitives a res. Només volem, amb un mètode ben precís i un temps finit, mirar-nos i escoltar-nos. Els participants sortirem dels diàlegs amb nous arguments i camins per pensar o, millor dit, repensar aquelles coses que sempre ens han semblat evidents, que ens han servit fins ara i que, potser, comencen a moure’s; en sortirem reconfortats, també, en les nostres soledats.
Hem pensat, per a dirigir tècnicament aquests nous diàlegs, en l’Institut Innova, que, fins a finals del 2009, ha realitzat 17 sessions del que han anomenat “Canvi de sentit”, amb la participació de 300 persones. En aquests diàlegs s’ha parlat del present, de l’ara i aquí. Ara, a les persones i entitats que donen suport a la nostra iniciativa, els proposem d’anar una mica més lluny i continuar aquestes sessions amb temes monogràfics que, en la nostra societat, apareixen amagats, disfressats o mal explicats, i que podríem resumir en la vella i plàcida aspiració burgesa de “la recerca de la felicitat”. Per a construir i ordenar un futur més just per a tots i tothom, ens caldrà saber més coses de nosaltres mateixos i del món.
Sergi Jover
Poeta
Activitats de l'Ateneu Barcelonés
Diversos exemples de les portades que realitzem mensualment per les activitats culturals de l'Ateneu Barcelonés.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)