El cura y su penitencia. Crimen y Castigo en los romances de ciego

EL CURA Y SU PENITENCIA

Un cura que dice misa / en la iglesia del pastor,

se enamoró de una niña / desde que la bautizó.

Mientras sus padres vivieron / no la pudo lograr, no;

desque sus padres murieron, / huerfanita se quedó.

Un día del mes de Mayo, / peinandose estaba al sol.

Pasó por allí el mal cura / pasó por allí el traidor:

-Vente conmigo, Pepita; / Pepita, del corazón.

La ha agarrado de la mano, / a su casa la llevó

Un día de Jueves Santo, / con la niña se acostó;

La puso la mano al pecho, / y el cuerpo muerto quedó.

-Vecinos, los mis vecinos, / si teneis buen corazón

sacadme de aqui esta niña / donde no la vea Dios.

A la mañana siguiente / a decir misa marchó

Y al tiempo de alzar el cáliz, / del cielo bajó una voz:

-Detente, traidor, detente; / detente, padre traidor,

que no puedes decir misa / ni consagrar al Señor.

A la mañana siguiente / para Roma se marchó

A que le confiese el papa / y le heche la absolución.

Que le arrastres cuatro potros / desde Roma hasta Aragón

Esa es poca penitenca / más grande la quiero yo

Que te suban a una torre / y te pongan por reloj

Esa es poca penitenca / más grande la quiero yo

Que te metan en un horno / hasta que te hagas carbón

Como era una niña santa / esa me merezco yo.

Utopies quotidianes

Manifest Utopies quotidianes

La interpretació del món ha estat sempre complicada i els humans s’han esforçat en tot temps per comprendre’l i ordenar-lo mentalment i físicament. Avui, noves variables han incrementat de manera considerable aquesta dificultat. En direm tres: la globalització, la velocitat, i l’ocultació o la disfressa de consignes autoritàries; les paraules verticals. Ja veuen que retallem el nostre discurs al primer món i que, probablement, un dels grans problemes de les nostres societats són les solucions que oferim a la resta dels habitants del planeta. Deuen haver vist, sens dubte, que el grau de contingut polític de les variables ha augmentat entre la primera i la tercera.

Un seguit d’homes i dones, socis i sòcies de l’Ateneu Barcelonès, amb la col·laboració d’associacions i grups de la societat civil, estem convençuts que aquest és un període de transformació global en tots els àmbits. Es fa palesa una de les condicions indiscutibles en qualsevol època de transformació: l’angoixa generada per la por al futur i, en conseqüència, la por per la pèrdua del que considerem nostre. Els proposem uns diàlegs per a dir-nos-ho i parlar-ne plegats. Hem de repensar, entre tots, allò que crèiem ja après per sempre.

Aquests diàlegs no poden ser, de cap manera, una tempesta d‘idees, ni pretenen trobar, d’una manera ingènua, solucions definitives a res. Només volem, amb un mètode ben precís i un temps finit, mirar-nos i escoltar-nos. Els participants sortirem dels diàlegs amb nous arguments i camins per pensar o, millor dit, repensar aquelles coses que sempre ens han semblat evidents, que ens han servit fins ara i que, potser, comencen a moure’s; en sortirem reconfortats, també, en les nostres soledats.

Hem pensat, per a dirigir tècnicament aquests nous diàlegs, en l’Institut Innova, que, fins a finals del 2009, ha realitzat 17 sessions del que han anomenat “Canvi de sentit”, amb la participació de 300 persones. En aquests diàlegs s’ha parlat del present, de l’ara i aquí. Ara, a les persones i entitats que donen suport a la nostra iniciativa, els proposem d’anar una mica més lluny i continuar aquestes sessions amb temes monogràfics que, en la nostra societat, apareixen amagats, disfressats o mal explicats, i que podríem resumir en la vella i plàcida aspiració burgesa de “la recerca de la felicitat”. Per a construir i ordenar un futur més just per a tots i tothom, ens caldrà saber més coses de nosaltres mateixos i del món.

Sergi Jover

Poeta

Activitats de l'Ateneu Barcelonés

Diversos exemples de les portades que realitzem mensualment per les activitats culturals de l'Ateneu Barcelonés.