dijous, 26 de febrer de 2009

La Malaguenya de Barxeta


Imatge publicada a la revista "Sons de la Mediterrània" que il·lustra la secció de Vives de Sineu,
Una cançoneta i mo n'anem. En aquest cas: la Malaguenya de Barxeta.

Versió d'Urbàlia Rurana

Mira si he corregut terres
que he estat en Alfarrasí,
en Atzeneta i Algaida,
en Atzeneta i Algaida,
en el Palomar i ací.

Anna, Xella i Navarrés,
Bobait, Bicorb i Boquella,
la Granja, Rotglà i Vallés,
Gavarda, Alberic i Antella,
l'Alcúdia i Massalavés.


Versió de Pep Gimeno "Botifarra"
(La primera estrofa és igual. Després canvia:)

Omplim el sarró de pa,
si vols que et guarde les cabres,
que les figues ja s'acaben
i raïm no queda un gra.

La Llosa i el Genovès,
Lloc Nou, la Torre i Barxeta,
Xàtiva, Rotglà i Valles,
Llanera, Vallà i Montesa,
Alba, Cerdà i Estubeny,
la Granja, Sorió i Torrella.


Versió del Botifarra amb Obrint Pas
(La primera estrofa, igual. Després:)

I en el cor de la Costera
el poble dels socarrats
haja un regal de les cendres
el meu País Valencià.

7 comentaris:

  1. Hola, he trobat el teu blog i m'agradaria fer-te una correcció.

    La lletra del Botifarra amb Obrint Pas és:

    Vinc del cor de la Costera
    del poble dels socarrats
    d'allà on renaix de les cendres
    el meu País Valencià


    després en la del Botifarra en el seu disc no diu "Alba, Cerdà i Estubeny" sinó ALBOI, Cerdà i Estubeny.

    I en la primera estrofa que has pujat, no és Algaida sinó Albaida, que li dóna nom a la vall i a la comarca.

    Gràcies per tindre en compte les meues correccions :) Salutacions!

    ResponElimina
  2. Sense dubtes si algú ha embellit aquesta cançó ha esta Carles Dènia, podeu trobar-la al seu disc "Tan alta com va la lluna". Us meravellareu
    LML

    ResponElimina
  3. Anònim, estic d'acord que Carles Dénia fa una interpretació magnífica d'aquesta malaguenya. És un cantaor amb una veu més treballada i d'una musicalitat que arriba a fer estremir.
    Però la seva és una interpretació diferent de la de Botifarra, més intimista o, no sé com dir-ho, més lírica.
    La de Botifarra és una Malaguenya festiva i "xirigotera" que t'estira a participar en la festa, molt ben cantada per una bona veu de dicció clara i que defuig qualsevol mena de sofisticació.
    A mi em semblen com 2 lectures diferents de la mateixa cançó. Fixa't com les lletres divergeixen a partir de la segona estrofa i segueixen 2 fils argumentals diferents: Botifarra canta el pastor fatxenda; Dénia, una de les cares de la vellesa (l'home ja cansat d'acumular d'experiències i que perd la capacitat d'entusiasme per emprendre'n de noves.)

    ResponElimina
  4. Una pregunta la partitura musical de la canso de Obrint pas on la podria trobar ????

    ResponElimina
  5. Hola a tothom,

    Acabo de veure un programa acollonant sobre en Pep Botifarra i la música tradicional valenciana, al Canal 33 de la Televisió de Catalunya, que estic ben segur que vos agradarà d'allò més.. i amb el vostre permís, penso que posar-hi l'enllaç en aquest blog perque el pogueu veure, queda que ni pintat.

    http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/El-documental/Pep-Gimeno-Botifarra-el-cant-de-les-arrels/video/5422151/

    Salut!

    Pere.
    Barcelona (PP.CC).

    ResponElimina
  6. Hola molt bé, hi ha un altre estrofa tambe molt guapa.

    L'altre dia jo somiava (bis)
    que ja era realitat
    Un mon sense violencia (bis)
    Ple de pau i llibertat

    ResponElimina