dijous, 5 de març de 2009

Ressenya de Romanços i estampes del 21

Ressenya de l'August Garcia publicada al 3 de vuit de Vilafranca del Penedès

Títol : Romanços i estampes del 21
Autor : Túrnez & Sesé
Edició : PICAP
Lloc i any d’edició : Sabadell 2008


Un cop més em permeto de recomanar-vos un disc en aquest espai reservat als llibres. I torna a ser dels Túrnez & Sesé : Romanços i estampes del 21 .És el quart treball d’un grup que s’ha dedicat en exclusiva a posar música als poemes d’altri. Primer fou Desideri Lombarte, després Carner i Espriu, al tercer disc poetes de les terres de Lleida i de l’Ebre, i ara se les heuen amb un nou repte : posar música als nous romanços del segle XXI. I val a dir que se n’han sortit amb nota.
Set poetes actuals han confegit catorze composicions d’índole molt diversa que pretenen ser una renovació del romancer. Jaume Subirana, Montse Gort, Dolors Miquel, Laia Noguera, Jordi Guardans, Josep de Flix i Sergi Jover ens parlen d’adulteris divertits, de dones maltractades, homes enganxats a internet, estudiants mileuristes, transvestits a la recerca de tendresa... Fins i tot temes com l’estatut o un món insostenible troben espai en aquestes peces que Sesé i els seus companys han musicat magistralment.
Perquè, tot i la varietat de registres temàtics i formals, els músics han sabut crear un univers propi ple de matisos on la veu de Xavi Túrnez sobresurt donant vida a les paraules dels poetes. I on els arranjaments, repartits a parts iguals entre tots els membres del grup, saben treure el millor de les seves virtuts interpretatives : la guitarra del Daniel Sesé –sempre discreta però delicada i eficient-, el violí de la Laia Rius –cada cop amb més força i virtuosisme-, i el violoncel del Jordi Ruiz –buscant registres nous a cada peça- sonen compactes i distints, al servei de la paraula cantada. I l’arpa de Josep M Ribelles, incorporat recentment al grup, li dóna nous timbres i permet crear atmosferes més líquides, més etèries... Una troballa.
Dues sorpreses més encara : la veu preciosa de la petita Irene Algueró en una de les millors peces del disc, La princesa bruna, de Montse Gort; i el darrer tema on, per primer cop, els Túrnez & Sesé signen una peça pròpia, El monstre de la veu : “Des del seu púlpit mediàtic, / ple d’insults el seu sermó / regalima sucs ben agres / amb trossets d’espessa mort.” Cal dir el nom de la bèstia?
Toni Xuclà signa la producció artística, a més de col·laborar-hi com a guitarrista. Romanços... va ser estrenat a la 11a Fira Mediterrània de Manresa. Allà es va poder gaudir de l’espectacle integral, que completen les il·lustracions creades ad hoc per vuit artistes més –com als romanços de cec- i un muntatge àudiovisual, tot sota la direcció escènica de Pep Tosar. Haurem de fullejar la seva agenda de concerts a http://www.myspace.com/turnezisese i anar-los a veure, no?

August Garcia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada