dissabte, 18 d’abril de 2009

Catorze poemes, catorze cançons




Catorze poemes, catorze cançons
Poesia musicada de Maria Mercè Marçal

La fundació Maria Mercè Marçal ha dut a terme un projecte pel desè anivesari de la mort de la poeta: un CD en el qual catorze artistes han posat música als versos de la Marçal. Nosaltres (Túrnez & Sesé) hem tingut l'honor de participar-hi juntament amb Toti Soler, Mercè Serramalera, Marga Bufí, Sílvia Pérez, Maria Cinta, Gerard Quintana, Guillermina Motta, Lídia Pujol, Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Txiki Berraondo i Anna Subirana i la Teresa Rebull.
Ha estat produït musicalment per Enric Hernàez i enregistrat a l'estudi Rosazul per l'ingenier de so David Casamitjana. Aquesta iniciativa ha estat coordinada per la filla de la poeta, Heura Marçal. El disc serà distribuït el dia de Sant Jordi pel diari Avui. Se n'han fabricat 50.000 còpies.
Nosaltres hem fet una nova versió de "Cançó de pluja", un tema que havíem enregistrat en el recopilatori de poetes de les terres de Lleida que vam fer en el nostre tercer disc "Sol Blanc".
Aquesta nova versió ha comptat amb Josep Maria Ribelles, a l'arpa celta, Jordi Ruiz, al cello,
Laia Rius, al violí i segones veus, Xavi Túrnez, a la veu, i jo, que sóc responsable de la composició, a la guitarra acústica.


Cançó de pluja

Si el sol puja escaletes
ens mullarem demà.
Tot just la pluja alerti
el gall del campanar
pel clar de les gateres
s’esquitllaran els gats
i sortirem nosaltres
per la porta més gran.
Gallarets de bugada
fugiran dels terrats.
Cargols i cargolines
ens acompanyaran.
Traurem les katiusques
i un paraigua espatllat
i capa amb caperutxa
malgirbada amb un sac
i les ganes de córrer
i un delit prou estrany.
A cada toll que hi hagi
espernegarem tant
que escatxigarem tots els
mussols del veïnat.
Espolsarem les plantes
dels horts i dels ravals
i els arbres de la plaça
i les flors del solà,
i pararem la galta
per rebre-hi el ruixat.
Entomarem la dutxa
de totes les canals
i ens inventarem barques
a tots els xorregalls.
Si estevenet venia
amb l’agulló torçat
sabrem un sortilegi
que ens el farà ballar.
Balla que ballaria
avui i l’endemà,
fins que amb barret d’arestes
el sol haurà tornat
i haurà desat la pluja
al prestatge de dalt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada