2 i cançons. Radio Premià de Mar

Aquest dimecres 25 de març vam retrobar-nos amb vells i bons amics en el programa de ràdio que en Jordi Pascual dirigeix des de Ràdio Premià de Mar. És un programa de cançó d'autor i poesia. Em van convidar com a representant del grup Túrnez & Sesé i van fer un repàs de la nostra discografia. Van punxar temes de Carner, de Desideri Lombarte, de Jaume Subirana i del poeta Sergi Jover, que ens va acompanyar en la tertúlia. El retrobament amb el cantautor Miquel Àngel Tena va ser ben especial; en els anys 80 va musicar magistralment Màrius Torres, Joan Barceló i Jordi Pàmias, entre altres. Ell va interpretar aquests poetes amb una sensibilitat ben singular. És un cantant dotat d'una veu clara, diàfana i apassionada. Va ser una gran descoberta per mi ara ja fa molts anys. Ens va explicar que ben aviat es reeditaria el seu treball "Cançons de la nit benigna". Té un blog molt interessant on es poden escoltar cançons i llegir bons poemes: http://miquelangeltena.blogspot.com/

Audicions per a escolars

Il·lusració promocional per a la Banda Municipal de Barcelona.
El llibre flautista.

Cançó de l'aiguat d'Olot

Il·lustració publicada a Sons de la Mediterrània


L’aiguat d’Olot


A l’any mil nou-cents quaranta
a Olot hi va haver un aiguat, un aiguat,
que el Fluvià s’hi passejava
pels carrers de la ciutat.

Va aixorrancar les muntanyes,
se n’emportà el cultiu, el cultiu,
amb els ponts, carrers de cases,
tot el que era prop del riu.

Se n’emportà edificis
i persones aigua avall, aigua avall,
moltes fàbriques deioxaren
a la gent sense treball.

De Camprodon a Setcases,
de Ripoll a Torelló, Torelló,
de Sant Joan de les Abadesses
a Sant Pere Pescador.

Els veïns de baix pujaren
refugiar-se al pis de dalt, pis de dalt,
tothm creia que venia
el diluvi universal.

Un borratxo que ho va veure.
un borratxo que ho va dir, ho va dir,
va dir: “Fa més mal l’aigua,
fa més mal l’aigia que el vi”.

Si una altra vegada torna,
ja sabeu el que heu de fer, heu de fer:
replegar-hi força fustes
i fer l’Arca de Noè.

Tradicional

Ressenya de Romanços i estampes del 21

Ressenya de l'August Garcia publicada al 3 de vuit de Vilafranca del Penedès

Títol : Romanços i estampes del 21
Autor : Túrnez & Sesé
Edició : PICAP
Lloc i any d’edició : Sabadell 2008


Un cop més em permeto de recomanar-vos un disc en aquest espai reservat als llibres. I torna a ser dels Túrnez & Sesé : Romanços i estampes del 21 .És el quart treball d’un grup que s’ha dedicat en exclusiva a posar música als poemes d’altri. Primer fou Desideri Lombarte, després Carner i Espriu, al tercer disc poetes de les terres de Lleida i de l’Ebre, i ara se les heuen amb un nou repte : posar música als nous romanços del segle XXI. I val a dir que se n’han sortit amb nota.
Set poetes actuals han confegit catorze composicions d’índole molt diversa que pretenen ser una renovació del romancer. Jaume Subirana, Montse Gort, Dolors Miquel, Laia Noguera, Jordi Guardans, Josep de Flix i Sergi Jover ens parlen d’adulteris divertits, de dones maltractades, homes enganxats a internet, estudiants mileuristes, transvestits a la recerca de tendresa... Fins i tot temes com l’estatut o un món insostenible troben espai en aquestes peces que Sesé i els seus companys han musicat magistralment.
Perquè, tot i la varietat de registres temàtics i formals, els músics han sabut crear un univers propi ple de matisos on la veu de Xavi Túrnez sobresurt donant vida a les paraules dels poetes. I on els arranjaments, repartits a parts iguals entre tots els membres del grup, saben treure el millor de les seves virtuts interpretatives : la guitarra del Daniel Sesé –sempre discreta però delicada i eficient-, el violí de la Laia Rius –cada cop amb més força i virtuosisme-, i el violoncel del Jordi Ruiz –buscant registres nous a cada peça- sonen compactes i distints, al servei de la paraula cantada. I l’arpa de Josep M Ribelles, incorporat recentment al grup, li dóna nous timbres i permet crear atmosferes més líquides, més etèries... Una troballa.
Dues sorpreses més encara : la veu preciosa de la petita Irene Algueró en una de les millors peces del disc, La princesa bruna, de Montse Gort; i el darrer tema on, per primer cop, els Túrnez & Sesé signen una peça pròpia, El monstre de la veu : “Des del seu púlpit mediàtic, / ple d’insults el seu sermó / regalima sucs ben agres / amb trossets d’espessa mort.” Cal dir el nom de la bèstia?
Toni Xuclà signa la producció artística, a més de col·laborar-hi com a guitarrista. Romanços... va ser estrenat a la 11a Fira Mediterrània de Manresa. Allà es va poder gaudir de l’espectacle integral, que completen les il·lustracions creades ad hoc per vuit artistes més –com als romanços de cec- i un muntatge àudiovisual, tot sota la direcció escènica de Pep Tosar. Haurem de fullejar la seva agenda de concerts a http://www.myspace.com/turnezisese i anar-los a veure, no?

August Garcia

Hi havia una vegada...

Imatge per al catàleg general de l'editorial Cruïlla