Cançó de l'aiguat d'Olot

Il·lustració publicada a Sons de la Mediterrània


L’aiguat d’Olot


A l’any mil nou-cents quaranta
a Olot hi va haver un aiguat, un aiguat,
que el Fluvià s’hi passejava
pels carrers de la ciutat.

Va aixorrancar les muntanyes,
se n’emportà el cultiu, el cultiu,
amb els ponts, carrers de cases,
tot el que era prop del riu.

Se n’emportà edificis
i persones aigua avall, aigua avall,
moltes fàbriques deioxaren
a la gent sense treball.

De Camprodon a Setcases,
de Ripoll a Torelló, Torelló,
de Sant Joan de les Abadesses
a Sant Pere Pescador.

Els veïns de baix pujaren
refugiar-se al pis de dalt, pis de dalt,
tothm creia que venia
el diluvi universal.

Un borratxo que ho va veure.
un borratxo que ho va dir, ho va dir,
va dir: “Fa més mal l’aigua,
fa més mal l’aigia que el vi”.

Si una altra vegada torna,
ja sabeu el que heu de fer, heu de fer:
replegar-hi força fustes
i fer l’Arca de Noè.

Tradicional